El passat divendres vam anar al MACBA on ens esperava un artista anomenat Howard.
Ja feia dies que treballavem amb relació a ell, però no va ser fins divendres que vem realitzar una pràctica cojunta.
El treball que ens va prposar va ser que contruissim un camí que fessim diàriament com, per exemple, el d'anar a l'escola. A diferència del que (sobretot els plàstics) estan acostumats a fer, aquest era un treball conjunt: cadascú feia el seu propi camí per solitari però treballavem sobre el mateix suport (una habitació) la qual cosa significava que el resultat final seria la composició de tots els camins.
Per fer aquest treball ens va donar molta llibertat. L'única consigna establerta era la de crear un camí que realment fos nostre, amb el que veiem, com ens sentiem en el tragecte...
Em va agradar molt aquest exercici ja que considero que amb cada experiència s'apren moltissim i, aquesta concretament, va ser molt enriquidora a nivell personal: com que des d'un principi no ens va donar indicacions, vaig partir del res i això em va permetre poderfer lliurament el que em vingués de gust. També vaig poder analitzar cada racó de camí que, per rutina, acabo passant per alt encara que sempre el tinc present.
Per últim afegir que el resultat final, va donar a pensar. Hi havia molt camints entrecreuats, i caminsd e tot tipus.
Ja feia dies que treballavem amb relació a ell, però no va ser fins divendres que vem realitzar una pràctica cojunta.
El treball que ens va prposar va ser que contruissim un camí que fessim diàriament com, per exemple, el d'anar a l'escola. A diferència del que (sobretot els plàstics) estan acostumats a fer, aquest era un treball conjunt: cadascú feia el seu propi camí per solitari però treballavem sobre el mateix suport (una habitació) la qual cosa significava que el resultat final seria la composició de tots els camins.
Per fer aquest treball ens va donar molta llibertat. L'única consigna establerta era la de crear un camí que realment fos nostre, amb el que veiem, com ens sentiem en el tragecte...
Em va agradar molt aquest exercici ja que considero que amb cada experiència s'apren moltissim i, aquesta concretament, va ser molt enriquidora a nivell personal: com que des d'un principi no ens va donar indicacions, vaig partir del res i això em va permetre poderfer lliurament el que em vingués de gust. També vaig poder analitzar cada racó de camí que, per rutina, acabo passant per alt encara que sempre el tinc present.
Per últim afegir que el resultat final, va donar a pensar. Hi havia molt camints entrecreuats, i caminsd e tot tipus.
.
.
.
resultat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada