dilluns, 19 d’abril del 2010

sortida al CaixaForum

.
.
Federico FELLINI: 1920, Itàlia

El passat divendres 16.04.10 vam anar a ceure una exposició al caixa fòrum sobre Fellini, un director cinematogràfic.
Aquesta exposició, que conté 400 obres sobre l'autor, està plantejada com un laboratori cinematogràfic i sonor que es divideix en quatre seccions.
Fellini és considerat un dels grans artífecs del cinema. Altera les normes del guió, o sigui, deconstrueix le guió. Per fer-ho primer s'ha de construir molt bé el guió i després, deconstruir-lo.
El poder de la imaginació i dels somnis és importantíssim per Fellini. Ell se'ns presenta, juntament amb l'anteriorment dit, a partir de les seves opcessions i les seves fonts d'inspiració (tot allò ue l'envolta) i ho reprodueix al cinema. Fellini transcrivia els somnis o se'ls inventava.
Jugava amb l'espectador perquè no sapigué si el que veia era real o no, a través dels decorats; tant podia ser que utilitzé un lloc real i el transformés completament com que en reproduís un altre a la perfecció en forma de decorat.
A més, Fellini tenia un gran interès pel dibuix, en especial per la caricatura, i solia dibuixar els seus guions enlloc d'escriure'ls.

La carrera de Fellini va començar quan, al 1945, Rossellini (un director cinematogràfic) li demana que col·lboi en una pel·lícula seva. A partir d'aquí s'introdueix a aquest món i al cap de cinc anys, 1950, estrena la seva primera pel·lícula.

Finalment, deixo una frase de l'autor que em va cridar l'atenció i demostra el perquè de tota la seva invenció:

" La meva memòria no està feta de records. De fet, trobo molt més natural inventar els meus records"


OBJECTES DESCALIFICATS:

Aquest és el títol d'una altra exposició que vam veure al Caixa Fòrum. Es tracta d'una exposició d'art contemporani.
Aquesta exposició es basa amb la idea que qualsevol objecte cuotidià, si s'exposa en un museu, adquireix un altre significat ja qu eperd la seva funció i connotació.
"Un cop l'objecte queda descontextualitzat es pot considerar art", aquesta és una idea del moviment Dadà.

Els objectes que estan exposats són objectes completament corrents i econòmicament accessibles, la raó per la qual estan en un museu és perquè el seu autor els hi ha donat un atre significat que els permet anar molt més enllà.
L'exposició està composta bàsicament de treballs escultòrics però aquests, s'allunyen de la típica escultura clàssica que tots imaginem.

Com a conclusió vull dir que considero que aquests tipus de trealls són una interessant manera de fer refleccionar i obrir camins per allà on la gent no els acostuma a buscar. Ens demostra que em els materials del nostre voltant podem expressar moltíssim. Tot és saber-los utilitxar.