RESSENYA DE L'EXPOSICIÓ DE JOHN CAGE AL MACBA:

John Cage: trencar amb l’establert per poder obrir nous horitzons a la música.

Als seus inicis, Cage va estudiar composició musical clàssica a una escola molt estricta i, entre que estava en discordança amb el tipus d’ensenyament i feia una mica el que li venia de gust, el van expulsar del centre. Aquest fet li va donar peu a poder descobrir nous horitzons; va viatjar per Europa, va ser alumne d’Arnold Schönberg, on va experimentar amb el dodecatonisme.
La seva traject òria, curiosament, va de dècada a dècada. A l’exposició del MACBA que vam visitar el passat divendres 11 de desembre, vam poder veure 3 o 4 etapes d’aquest compositor. Les etapes de Cage anaven, curiosament, de dècada a dècada
En les peces de percussió dels anys trenta va intentar introduir nous sons. D’aquesta manera, va crear instruments que no eren gens ortodoxos. Va inventar el piano preparat (que vam poder veure una reproducció i escoltar el seu so). El piano preparat es tractava d’introduir tot tipus d’objectes entre les cordes del piano i així, sorgien nous sons; sons “moderns”, en definitiva. Ens van explicar que aquest piano el va utilitzar als anys quaranta per acompanyar una dansa, ja que l’espai escènic era molt petit i, d’aquesta manera, es podien reproduir molts sons amb un sol instrument.
Als anys 50, un dels seus alumnes, Christian Wolff, li va regalar un exemplar de l’I Ching, el llibre dels canvis xinès i Cage, que era un entusiasta, li va fascinar. Aquest llibre el va portar a compondre a partir de l’atzar. Amb un sistema concret del llibre “decidia” el so, les dinàmiques, la durada, etc. de les seves composicions.
Aquesta nova variant de la seva filosofia musical es va reflectir a la peça Music of Changes. A l’exposició vam poder-la veure; es tractava d’un conjunt de partitures completament aleatòries on hi havia pàgines senceres de silenci.
La seva evolució va portar-lo a compondre la coneguda peça 4’33’’ . En aquesta obra l’únic aspecte que el compositor tenia en compte era la durada.
A l’exposició hi havia les diferents fases que va tenir la plasmació d’aquesta obra en el paper, cada vegada més simplificada. Aquesta peça es centra als “sons no intencionats”. Cage va treballar amb els “sons no intencionats” perquè, creia que en una peça musical eren tant importants els sons que el compositor creava com els sons no intencionats que sorgien durant s’interpretava la peça. A la peça 4’33’’ no hi havia res establert, solament el temps. La música eren els sons que es produïen en aquell moment.
A l’exposició, a part del que he explicat, vam poder veure obres d’altres artistes simultanis a Cage, com Duchamp, per exemple. L’exposició acabava amb un taulell d’escacs que Cage va fer per Duchamp, es tractava d’una taula d’escacs que emetia sons contínuament i, segons on col·loquessis la peça d’escacs, la música variava.
Com a opinió personal considero que Cage va suposar un abans i un després en la música com ara la coneixem. Va trencar amb les normes del correcte i l’incorrecte, i va fer reflexionar i qüestionar, a través de les seves composicions, el sentit de la música.
Cage, A part de compositor era un filòsof, i això es notava a les seves peces; no volia aconseguir una música harmoniosa i agradable; ell volia capgirar el sentit que fins llavors aquesta tenia.